Descobrint el paradís

Aquests dies he rebut la visita dels meus papis, que han vingut just per felicitar-me pel meu aniversari. La veritat es que va ser un dia fantastic, incloent-hi un diluvi dels que es veuen poques vegades a Mao i una festa sorpresa que em va fer tota la gent d'aqui.

Al dia següent vam llogar un cotxe i vam anar cap a la Península de Samanà, realment un paradís. Ens vam allotjar en un petit resort, i sort que era petit perquè ara és temporada baixa i com a molt erem 10 persones allotjades, pero va ser fantàstic malgrat la pluja que persistia una estona cada dia, en la època de pluges no es pot esperar una altra cosa...

La única excursió organitzada que vam agafar va ser la visita al Parc Nacional dels Haitises, una meravella de la naturalesa, es tracta de grans roques al mar i a sobre de cada una hi ha un petit bosc. Preciós. en algunes hi ha coves que es poden visitar i, com en totes les illes, t'expliquen que eren amagatalls de pirates. De fet aquest paratge va ser escenari d'alguna de les pel·lícules de Pirates del Caribe; i no és per menys.

Els últims dos dies els vam passar a Santo Domingo, amb la sort que un noi que conec que viu a Santo Domingo treballa en hotels turístics i ell mateix és guia, així que ens va fer un tour força interessant.

Els meus pares van quedar encantats del país i sobretot de la gent, i és que realment aqui si deixes de banda els diners, coneixent la gent i gaudint dels paisatges t'adones que la República Dominicana és un país molt ric.

Coses que passen...

Bueno, des de l'últim cop que vaig escriure han passat moltes coses, la majoria bones, alguna altra no tant...

Començant per la dolenta és que a finals de març vam anar a un congrès sobre Drets Humans a la Capital; el congrès va estar molt bé, vam dormir a cases de families, a la nit vam sortir una estona per Hainamosa, un poblet al costat de Santo Domingo, i vam aprendre algunes coses noves sobre Drets Humans dins de l'educació. Fins aquí tot molt bé; la punt negatiu va passar tornant de la capital; estava plovent moooolt i aqui, no sé si ho he comentat en alguna altre moment però són una mica bojos a la carretera i el nostre conductor, anava una mica massa ràpid, tenint en compte les condicions de la carretera, així que va passar el que tenia que passar: va perdre el control de la camiontea en una corva i vam sortir de la carretera. Per sort, i considerant com va quedar la camiontea, no ens va passar res greu, erem tres noies i el conductor, i les altres noies es van posar una mica nervioses. Jo, increïblement, estava força tranquil·la i vaig ajudar a treure les maletes d'un canal on havien anat a parar, perquè estaven a la part del darrere de la camioneta i en un dels moviments van sortir volant. Va ser un bon ensurt, però ens van venir a buscar i vam arribar bé. Lo pitjor però encara no havia arribat, perquè al cap de tres dies d'haver tingut l'accident em comença a fer mal el turmell esquerre, i al quart dia se'm comença a inflar bastant, així que al cinquè dia vaig al metge i resulta que tinc un esguinç als lligaments i me l'han d'enguixar... Quina Putada! Així que vaig passar 15 dies amb les muletes amunt i avall, volent anar a tot arreu i sense poder anar enlloc.

Malgrat això, el mateix dia d'enguixar-me-la ja tenia planejades unes convivències amb els educadors del projecte on treballo i vaig anar igualment, això sí, va ser agotador perquè només tenia una muleta de l'any de la guerra, però al final alguns nois es van apiadar de mi i em portaven d'un lloc a l'altre. Va ser divertit al final.

Van passar els 15 dies i em van treure el guix, puc caminar bé encara que hi ha un punt que si me'l toco em fa una mica de mal, però espero que amb la pomada que m'estic possant aviat podré correr.. jeje

I pels que no s'ho creguin aqui unes fotos de l'estat de la camioneta i de mi amb el guix...

I bueno, just abans de Setmana Santa em van treure el guix, així que vaig poder participar de la Pàsqua Infantil i Juvenil, això ha sigut lo bo des de l'última entrada. Jo mai havia viscut una Pàsqua com la fan aquí, i ha sigut una experiència moolt bona. He posat les fotos de la Pàsqua a l'enllaç del Picassa. En la propera entrada us explicaré més detalladament el que vam fer.

Una abraçada per tots i totes!!

Carnaval a República Dominicana

Hola a tothom!!

Sento haver estat una mica desconnectada... és que realment no tinc molt temps per posar-me a escriure al blog, però aquí estic altre cop.

Aquestes últimes setmanes han estat bastant centrades en el Carnaval, aquí la festa dura tot un mes, mig febrer i mig març; i cada cap de setmana fan el festival a una ciutat diferent del país, així que es pot anar fent ruta... jeje

Jo només he anat al de la Vega, que és el més famós del país. Es veu que venen turistes només al Carnaval Vegano http://carnavalvegano.com/cv/index.php

Així que l'últim diumenge de febrer vaig agafar una guagua que em va portar fins a Santiago de los Caballeros, allí em van indicar com arribar fins a la guagua que anava fins a la Vega i un cop allí em vaig trobar amb el Carlos, que havia arribat amb Caribe Tours desde Santo Domingo. Allí vam començar a veure l'ambient carnavalesc, tot i que de fet la Rua no començava fins a la tarda. Vam anar a dinar a un dels típics restaurants "caribeños", és a dir, a l'aire lliure amb sostre de "cana" (la fulla amb la que se fan aquí els sostres i que a nosaltres ens pot semblar palla). Allí ja vam poder veure alguns dels "guiris" que havien arribat a la Vega atrets per la fama del Carnaval. Després de dinar vam estar passejant i vivint l'ambient. La gent normalment no es disfressa, la gran atracció són els "Macarao's" que vindrien a ser comparses disfressades com de dimonis amb unes grans màscares i porten unes grans boles de roba dura amb les que peguen al cul de la gent. Sembla que no hagin de fer gaire mal però a mi amb un sol cop que me van donar em van sortir uns bons blaus...

També hi ha un home que es disfressa de dona molt gorda, porta un paraigua i balla una cançó que es diu "Roba la Gallina", he preguntat d'on ve aquesta tradició però en realitat ningú m'ha sapigut dir exactament quin és l'origen, només m'han explicat que representa algú que antigament robava gallines i se les amagava sota el vestit, per lo que semblava molt gordo.

Uns altres personatges són uns que van tots pintats de negre, van demanant diners i si no els en dones te claven un “vejigazo”, que és com es diu al cop de cul que te donen.

De vegades l’única manera d’evitar els cops de cul era entrant a les coves, que són zones del carrer on posen música a part amb el seu propi escenari i la gent va allí a ballar.

Així que evitant els vejigazos i amb una cerveseta a la mà per aguantar la calor vam passar la tarda fins que va ser hora de tornar a agafar, el Carlos el Caribe Tours cap a Santo Domingo i jo la guagua fins a Santiago i d’allí canvi de guagua i cap a Mao.

Realment va ser molt divertit, els dominicans sí que saben com gaudir d’un bon Carnaval…

Un altra festa de Carnaval on vaig anar va se la del col·legi, on un divendres van venir tots els nens disfressats i cada curs va representar un ball que havia preparat. A més, el grup dels més grans del cole havien preparat un ball per participar a una espècie de concurs Inter col·legial on participen tots els col·legis privats i concertats de la ciutat. S’ho van currar molt, fins i tot van contractar un coreògraf professional. No hem d’oblidar que els alumnes del col·legi són els que tenen diners, en contrast amb els nens i nenes que venen al nostre projecte, que són els més pobres de la ciutat.

Al final el millor del concurs van ser els del nostre col·legi, però els hi van donar premi a tots perquè la finalitat és aconseguir unitat entre els coles i no competència.

Bueno, i aquí s'acaben els carnavals on jo he estat, de fet encara hi han ciutats on celebren la festa algun dels caps de setmana que queden de març, però són celebracions més petites.

Ja he fet algunes excursions per aqui als voltants.

El primer cap de setmana que vaig estar aquí vaig anar amb els de l'escola de fútbol al riu, l'excursió va començar amb 60 nens i nenes d'entre 8 i 18 anys encabits en una ¨bubula¨ de 40 places, però realment ningú va assegut, així que l'espai realment no importa.

Després de 20-30 min. saltant, cantant i ballant vam arribar al peu d'un camí on vam deixar la bubula i vam començar a caminar cap al riu. Un cop allí, vam pujar riu amunt, saltant de pedra en pedra els que no ens volíem mullar els kets i caminant per dins l'aigua els altres, fins arribar a una cascada i una bassa no molt profunda i on els nens i nenes van gaudir com mai.

Una altra excursió va ser a Cacique, un poblet a 20 min. d'aqui amb el grup juvenil Ixtus, on vam passar tot el cap de setmana en una zona de cabanyes que són dels Salesians.

Tot el cap de setmana ens la vam passar fent jocs, banyant-nos a la piscina i també vam fer una excursió a un altre riu.

A la nit vam fer una festeta tots disfressats de nens i nenes petits.

De tornada la bubula es va espatllar i vam aprofitar el temps fent fotos per allí, vam trobar una culebra, que es veu que aquí són molt típiques; sort que no tenen verí, encara que poden mossegar. No van poder arreglar l'autocar, així que vam acabar fent viatges amb camioneta, també molt típic aquí.

Però la millor fins ara, ha estat aquest cap de setmana passat, que hem anat a la platja de la Ensenada amb la gent del projecte. També vam anar amb la bubula, que ja esta a les últimes, i vam tardar 2 hores. Quan vam arribar no vam tardar ni dos segons a fer ¨al agua patos!¨. El paisatge no es ben bé de playa caribenya, però sens dubte és bellíssim, com tots els paisatges d'aquí. Pots caminar i caminar cap al fons i sempre toques de peus a terra.

Darrera la platja hi ha tot de chiringuitos per menjar peix, pots escollir el que vulguis, segons quin triïs costa més o menys, però com a molt 200 pesos, que són 4 euros. Aquí tot en general és més barat.

Va ser un dia increïble.

He posat les fotos en un álbum.

Fins aquí les excursions fins ara, n'he fet algunes més però no s'acabaria mai. Ja les aniré posant.

FOTOS

He posat més fotos. Les primeres són de la festa de Reis que es va fer al gener amb regals donats per empreses i altres ajudes. També hi ha les fotos de la Festa del dia de Don Bosco, on s'organitzen jocs on els nens i nenes van guanyant punts i al final els poden canviar per regals.

L'últim joc és el Palo Encebado, on posen greix de porc a un pal i han d'aconseguir arribar a dalt i agafar els regals que hi ha penjats. Es veu que es un joc típic de tot el país i es fa en diferentes festes, jo el trobo una mica perillòs però diuen que mai ha passat res. Això sí, no deixen pujar les noies (una mica discriminatori, però segons ells és per protegir-les) Si pugéssim nosaltres segur que ja hi hagués hagut alguna cama trencada... jeje.

La tarda acaba amb una misa, però us asseguro que no és una misa com les que coneixem nosaltres, hi ha una orquestra amb teclat, bateria i guitarra i fins i tot el capellà es posa a tocar. Aquí les mises són més una festa que una altra cosa...

El Projecte

Hola de nou!!

Avui us voldria explicar el projecte en el que treballo. S'anomena Don Bosco Amigo, alguns ja sabeu que estic amb una organització Salesiana i el seu fundador és Sant Juan Bosco, així que la majoria de projectes dels Salesians tenen un nom amb referència a Don Bosco.

Don Bosco Amigo forma part d'una xarxa que té centres per tota República Dominicana, la xarxa s'anomena Muchachos y Muchachas con Don Bosco (MDB).

El que pretenen cada un dels projectes és ajudar nens i nenes a partir de 8 anys que pertanyen a famílies molt pobres per tal d'acompanyar-los durant tota la seva escolaritat i oferint-los ajuda en diversos camps, tant a ells com a les seves famílies. També se'ls fa un seguiment en la universitat o se'ls ofereixen cursos de formació per tal de conseguir feina; en aquest aspecte també es fan diversos convenis amb diferents empreses perquè hi puguin treballar.

Per aconseguir tot això hi ha diferents àrees de treball:

L'àrea Pedagògica; dins aquesta àrea hi ha el "Espacio Para Aprender" (EPA) on es pretén potenciar les habilitats i capacitats que tenen les nenes i els nens; la Ludoteca on es vol desenvolupar capacitats motrius i cognitives mitjantçant el joc; cursos d'informàtica per ajudar tant els NNA (nens, nenes i adolescents) com a les seves famílies.

Àrea Legal: que s'encarrega de declarar els nens que encara no ho estan, de que es coneguin i es respectin els Drets dels Infants i d'ajudar en general amb qualsevol problema legal.

Àrea Laboral: és l'encarregada de buscar cursos de formació i fer convenis amb empreses. Així com de fer el Projecte de Vida de cada infant.

Àrea Social: que vindria a ser com una treballadora social que visita les famílies per veure si el nen o la nena viu en unes mínimes condicions.

Àrea Artística: que pretén desenvolupar i treballar la part més artística.

Àrea de Promoció: que casi és la més important perquè és la que s'encarrega d'intentar aconseguir recursos econòmics sense lo qual no es pot fer res de res.

Psicòloga: no és una àrea concreta sinò que dóna suport a totes les àrees. Fa un diagnòstic dels nens i nenes per veure si necessiten anar a EPA, a la Ludoteca o a l'àrea Artística; i els va fent un seguiment per si necessiten ajuda psicològica en algun moment.

Després hi ha el Director General i la Directora Executiva que s'encarreguen més del papeleo.

Durant la setmana funcionen EPA, Ludoteca i Artística, on els nens i nenes van venint segons els hi toqui anar a l'escola de matí o de tarda (perquè aquí van a l'escola o al matí o a la tarda, així que quan no estan a l'escola venen al Projecte); i el diumenge al matí s'organitza un Esplai on es fan jocs i es treballen diferents temes segons l'edat dels nens.

Ja veieu, és un gran projecte! Hi han moltes ganes que tiri endavant i ajudar tants nens i nenes com sigui possible, ara per ara hi ha uns 200 destinataris només a Mao, però falten molts recursos per equipar bé la sala de EPA, per donar-los esmorzar i berenar (perquè molts venen sense haver menjat res a casa) o donar-los aigua, perquè aqui l'aigua s'ha de comprar tota embotellada.

Bueno, tela el rollo d'avui! Espero haver explicat bé el que és tot això.

Una abraçada per tothom!!

Mao, el poble i les persones

Hola a tothom!!!

No pensava fer un blog, i no sé quan temps aguantaré fent-lo, però penso que és la manera més fàcil perquè tothom pugui vere les fotos i perquè aneu coneixent el que faig sense haver de fer 50 mails que parlin de lo mateix. A més, un altra finalitat del blog, i penso que la més important, serà donar a conéixer el treball que fan aqui amb els nens, nenes i joves per si algú coneix alguna manera de recaudar fons; perquè realment aquí el gran problema que tenen són els diners. Així que si algú vol fer una aportació serà molt ben rebuda! jejeje


Ja fa una casi un mes que vaig arribar a Mao i és força diferent de Santo Domingo. Mao és un poblet que ocupa una extensió considerable i on hi viu força gent però no deixa de ser un poble, rodejat de camps de cultiu de "Guineos" i arròs. Els guineos són els plàtans madurs que es mengen tal qual. Els plàtans més verds es fan servir per cuinar tot tipus de plats com el "Mangú" que és com un puré de plàtan. Està molt bo!
A Mao hi ha un carrer principal , l'Avenida Duarte, al voltant de la qual es va estenent tota la ciutat. Al centre hi ha un parc amb gronxadors, una font... molt ben cuidat. A les afores també hi ha uns polideportius on tothom hi pot anar a fer algun esport lliurement, són molt grans. I hi ha molts bars nocturns a l'aire lliure on hi sóna la música fins a la matinada. Aquí es fa molta vida al carrer, sobretot de nit que és quan no fa tanta calor i es pot sentir música gairebé de qualsevol racó de la ciutat tot el dia.


La gent és molt oberta i sempre t'ofereixen alguna cosa, encara que sigui lo únic que tenen. Cada dia es saluden amb petons i abraçades encara que es vegin cada dia. A més, sempre estan contents i es preocupen perquè em senti a gust. És una passada estar rodejada d'aquesta gent que transmet tanta felicitat tenint tant poc la majoria de les vegades.




Bueno, me penso que per avui el rollo ja és suficient per introduir una mica Mao i la gent. Més endavant ja us explicaré més detalladament de què va el projecte i què faig aqui.

He penjat algunes fotos de Santo Domingo, del poc turisme que vam fer amb el Carlos.

Encara no he fet fotos del poble perquè me sento molt guiri amb la càmara però espero que aviat en faré i les penjaré.


Petons i abraçades per tothom!!!!